Endreçar, posar ordre.
Trobar-te de nou amb aquelles coses que han estat indigestes i reviure el moment en que traçares aquell dibuix i aquelles paraules.
La sintaxis revela l’oportunisme del subjecte.
La metàfora, és la situació bombejant que enverina l’estómac mentre l’individu intenta digerir-ne el simbolisme.
Els records fan efervescència, la raó es colapsa, els nervis minven, la paradoxa en genera l'efecte.
Aleshores, és quan els dits comencen a transcriure el cúmul sentipensant que m’envaeix. Maleït Nirvana filosòfic, revelacions dignes d’anàl·lisi, o potser més útils al contenidor de compostatge. A tot això, se li sumen les promeses que no acabo complint mai, (malgrat resulten clarificants en certs moments d’empenta...)
Poc a poc, obriré la caixa de pandora i acceptaré els reptes que en surtin d’ella.
Mig de veritat, mig de mentida, busco algun pensament per decidir-me.
Tot comença en un mateix/a, que cantava l’Ovidi.
