dilluns, 31 de desembre del 2012

REGAL HANDMADE 2

L'AMIC INVISIBLE

Com és força popular per aquestes dates, entre la gent de la colla vam fer el sorteig de l'amic invisible, amb l'únic requisit de que el regal fos fet a ma per un mateix/a. 

La meva aportació que es tracta de la ROSI se'n va anar més feliç que un gínjol cap a casa de l'Ester!















Un petó guapa, Jappy New Year a tothom i totdon!

Us desitjo un feliç 2013 farcit d'alegria, ràbia i amor.

divendres, 28 de desembre del 2012

REGAL HANDMADE 1

3 EN 1: SURO, PISSARRA I BUTXAQUES

Materials:

- Un suro per reciclar.
- Pantalons texans en desús
- Teles vàries (Jo entre elles n'he fet servir una de pissarra.)
- Màquina de cosir
- Grapadora per fixar la tela al suro per darrera.




BONES FESTES! :)

diumenge, 18 de novembre del 2012

I JA EN SÓN 19..




La Laura és una de les persones amb que més afinitat tinc i, malgrat la distància, una de les persones que més a prop està quan la necessito. Aquesta necessitat no es redueix a moments puntuals, sinó que s’expandeix en el dia a dia, allargant-se en els mesos i construint, a dia d’avui, una de les amistats que més valoro i més agraeixo. 




De vegades els impulsos més intrínsecs, aquells que no sabries explicar o simplement no necessiten un perquè, són els que t’aporten una escletxa de llum i et regalen, a canvi, una caloreta agradable, com si entre la cervesa i la teràpia florís una espurna d'estiu sobtat. 




L’any passat era molt emocionant fer-te galetes per celebrar els teus divuit. Enguany he pensat que, aprofitant les ganes que tens de veure créixer les verdures sobre el gris de la ciutat, podia fer-te un regal molt més al·legòric, del qual n’estic segura que en sabràs treure el veritable simbolisme. 




Felicitats!

dimarts, 13 de novembre del 2012

Bea, per molts anys!



El 23 de setembre va ser un gran dia: la meva germana Bea va celebrar el seu divuitè aniversari en aquest raconet de món i, entre amics i família, vam fer tot el possible perquè el menú d'aquesta jornada fos especial.



  • Entre totes i tots li vam fer una llibreta amb escrits. Jo em vaig encarregar de la portada, la contraportada i les guardes:




  • La meva pàgina portava una postal d'aniversari feta amb collage. la roseta és aportació de la Iaia Isabel!


  • I pel pastís de xocolata, vaig seguir una recepta del blog To be Gourmet. És fàcil de fer i molt bo! En comptes de cireres hi vaig posar mores d'aquelles de llaminadura.


Foto i recepta del pastís del blog To be Gourmet




dijous, 4 d’octubre del 2012

L'ARBRE DE LES FLORS

(2007)

Avui us deixo un petit conte d'Eduardo Galeano:







1976, Cárcel de la Libertad: Pájaros prohibidos. 


Los presos políticos uruguayos no pueden hablar sin permiso, silbar, sonreír, cantar, caminar rápido ni saludar a otro preso. Tampoco pueden dibujar, ni recibir dibujos, de mujeres embarazadas, parejas, mariposas, estrellas, ni pájaros. 



Didaskó Pérez, maestro de escuela, torturado y preso por tener ideas ideológicas, recibe un domingo la visita de su hija Milay, de cinco años. La hija le trae un dibujo de pájaros. los censores se lo rompen a la entrada de la cárcel. 


Al domingo siguiente, Milay le trae un dibujo de árboles. Los árboles no están prohibidos, y el dibujo pasa. Didaskó le elogia la obra y pregunta por los circulitos de colores que aparecen en las copas de los árboles, muchos pequeños círculos entre las ramas:  


- "¿Son naranjas? ¿Qué frutos son? 
La niña le hace callar:

- "Shhhhht" - Y en secreto le explica: 

"¿No ves que son ojos? Los ojos de los pájaros que te traje a escondidas."




Eduardo Galeano

El podeu escoltar en veu de l'autor aquí.


dimarts, 18 de setembre del 2012

Els retrats de la família Berio-Piccolini

 Pasta de modelar, llapis i acrílics.

Aquests tres marcs il·lustrats són els retrats de la Bel·la, l'Angellica i en Mario, tres personatges inventats que formen una família Italiana amb característiques peculiars.








Berio-Piccolini

La família Berio-Piccolini dóna voltes per tot el món enrolats en un circ. Recorden amb certa nostàlgia la seva terra natal i és per això que, de tant en tant, els agrada descobrir els restaurants italians de les ciutats que visiten. Viuen en una caravana petita amb les parets pintades de blanc i un finestral al sostre de vidre que en Mario s'esforça en mantenir sempre net perquè a les nits destapades res els tapi les estrelles.







Bel·la

La gossa més presumida i més estimada de la companyia és, sens dubte, la Bel·la. Juga amb els nins i les nines a fet i amagar i en té cura mentre espera que els grans anunciïn que ja és l'hora de dinar. Li agrada que li raspallin els pèls i la olor que fa el xampú que li posa l'Angellica.







Angellica Piccolini

La senyora Angellica Piccolini vola pels aires com si fos un ocell. Obre els braços amb elegància mirant al públic des de el cel de la carpa i li envia un petó a en Mario que l'acaba de presentar des del centre de la pista. L'Angellica canta òperes mentre pinta quadres, mentre cuina i mentre es dutxa els cabells que sempre deixen restes de lila.







Mario Berio

Mario s'agafa la panxa per riure i es pessiga les puntes del bigoti quan en porta alguna de cap. Malgrat el seu caràcter despreocupat i bromista, sempre està nerviós i amb els nas arrufat cinc minuts abans de que comenci la funció. Li encanten els barrets de tota mida i tot color i la música Country el posa de bon humor.




dijous, 6 de setembre del 2012

Començant projectes...

Us deixo un petit tast del primer carret exposat pel projecte final.
Una abraçada!





"DIA 8: San Juan de Luz - Pescadors"
Càmera: minolta x-370
Pel·lícula: lomography Earl Grey ISO:100 35mm.





"DIA 8: San Juan de Luz - Nusos"
Càmera: minolta x-370
Pel·lícula: lomography Earl Grey ISO:100 35mm.



"DIA 12: Llanes"
Càmera: minolta x-370
Pel·lícula: lomography Earl Grey ISO:100 35mm.

dimarts, 4 de setembre del 2012

dilluns, 3 de setembre del 2012

Semblances I






"La senyora Anacleta podria destacar com a inventora, aviadora o enginyera aeronàutica."

dissabte, 4 d’agost del 2012

Juliol 2012

Dies de platja (PART I) - GARRAF 
Fotogràfia analògica, sense colorants ni conservants.

Càmera: Minolta x370 S
Pel·lícula: Lomography Tungsteno 64

Carla esperant el tren

Socorrista

Ricard mirant el mar

Gandules mirant el mar

Platja del garraf

Retrat Tati

Garraf al Juliol

dissabte, 28 de juliol del 2012

"Llibretes d'artista"

que he anat omplint al llarg dels últims anys.

Us deixo la del 2008-2009 i la del 2009-2010.

Al 2010, al cicle de il·lustració, ens van recomanar que ens féssim amb una llibreta en blanc i la convertíssim en un llibre d'artista. Per mi sempre havien sigut les meves llibretes i prou, però es veu que el mateix concepte s'anomena així. Encara que això "d'artista" em sona massa altiu depèn de la intenció de qui ho diu.

Per mi, cadascú de nosaltres té dins un artista que anem fent créixer i decréixer al llarg del temps, i anem tacant els raconets de la nostra vida d'art, que sovint considero que no deixen de ser mostres de passió per allò que fem.



2008 - 2009




2009 - 2010


Una abraçada i feliç cap de setmana!

dimarts, 5 de juny del 2012

2n PREMI A ESPIADIMONIS

Som un dels tres finalistes del concurs fotogràfic d'Street Art de Barcelona, organitzat per LGB. 

Les fotos guanyadores estan exposades a la Lomography Gallery Store de Barcelona (C/ Rosic 3, Barcelona)

Ens fa molta il·lusió! :)

Un saludito als que ens vau ajudar i als companys-es de la foto analògica!
I enhorabona Riki, que al cap i a la fi, ets qui va disparar aquesta foto!


Foto de Lomography Gallery Store Barcelona

dilluns, 4 de juny del 2012

Una carta pel Ricard

Postals i sobres personalitzats i fets a ma. 

Reutilització de sobres vells i cosetes naturals. 
Al destinatari li ha agradat molt, així que objectiu aconseguit! :)




Licencia de Creative Commons
Fotografia/Il·lustració by Tati Ayala is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

dissabte, 5 de maig del 2012

DIA DE LA MARE. 06/05/12

Les coses fetes a ma són boniques, independentment de com quedi el resultat, perquè l'estona i el carinyo que hi dediques es transmet a la persona a qui li regales.

T'estimem molt mama!






Licencia de Creative Commons
Fotografia/Il·lustració by Tati Ayala is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.