diumenge, 18 de novembre de 2012

I JA EN SÓN 19..




La Laura és una de les persones amb que més afinitat tinc i, malgrat la distància, una de les persones que més a prop està quan la necessito. Aquesta necessitat no es redueix a moments puntuals, sinó que s’expandeix en el dia a dia, allargant-se en els mesos i construint, a dia d’avui, una de les amistats que més valoro i més agraeixo. 




De vegades els impulsos més intrínsecs, aquells que no sabries explicar o simplement no necessiten un perquè, són els que t’aporten una escletxa de llum i et regalen, a canvi, una caloreta agradable, com si entre la cervesa i la teràpia florís una espurna d'estiu sobtat. 




L’any passat era molt emocionant fer-te galetes per celebrar els teus divuit. Enguany he pensat que, aprofitant les ganes que tens de veure créixer les verdures sobre el gris de la ciutat, podia fer-te un regal molt més al·legòric, del qual n’estic segura que en sabràs treure el veritable simbolisme. 




Felicitats!

4 comentaris:

  1. Molt maco Tati :)
    L'estampat de dintre és tela?

    ResponElimina
  2. Que bonic!! Sempre fas regals super macos, buenu al menus els que penjes aqui al blog, m'encanten! :)

    ResponElimina